Tal dia com avui de l’any 1931, fa 87 anys, Francesc Macià i Llussà proclamava, des del balcó del Palau de la Generalitat —fins llavors de la Diputació de Barcelona—, la República Catalana integrada en la Federació Ibèrica. Macià, líder de la formació política independentista Estat Català ,fundadora de la —llavors— coalició Esquerra Republicana de Catalunya (integrada també pels federalistes i republicans Partit Republicà Català —de Lluís Companys—, la Joventut Republicana de Lleida —d’Humbert Torres— i el Grup d’Opinió —de Joan Lluhí i Vallescà—); havia guanyat àmpliament les eleccions municipals celebrades dos dies abans (12 d’abril de 1931).

Tot i que aquells comicis eren estrictament municipals, les forces polítiques republicanes opositores al règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) que havien signat el Pacte de Sant Sebastià (1930), els havien presentat com a plebiscitaris. Esquerra Republicana havia guanyat als ajuntaments de Barcelona i de quasi totes les capitals de partit judicial del país; amb la qual cosa obtenia, també, la majoria en les quatre diputacions provincials catalanes. Fidel al seu programa electoral i al compromís que havia adquirit amb els seus electors, proclamava la República Catalana integrada en la Federació Ibèrica, anticipant-se a la proclamació de la II República espanyola.

Macià proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica. Primer ban oficial de la Generalitat republicana. Font Wikisource

Primer ban oficial de la Generalitat republicana / Font: Wikisource

Amb aquella proclama quedava, també, automàticament restaurada la Generalitat com a òrgan d’autogovern de Catalunya. Poc després, nomenaria el seu primer gabinet de govern provisional que dirigiria el país fins a les primeres eleccions al Parlament del 20 de novembre de 1932. Tres dies després de la proclamació —el 17 d’abril de 1931— es van presentar a Barcelona els ministres del primer govern provisional de la República espanyola Fernando de los Rios, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer, que negociarien la rebaixa de les expectatives inicials de Macià a canvi de la tramitació d’un Estatut d’Autonomia que havia de restablir l’autogovern liquidat el 1714 pel primer Borbó hispànic.