Tal dia com avui de l’any 1670, fa 351 anys, naixia a Hellín (Corona castellanolleonesa), Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos. Segons unes altres fonts, Macanaz hauria nascut dues setmanes abans (31/01/1670). Però, en qualsevol cas, passaria a la posteritat com el principal responsable de l’espoli documental i artístic —en fons públics i privats— més gran de la història del País Valencià. Macanaz va ser destinat al País Valencià pel règim borbònic durant la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) immediatament després de la derrota austriacista d’Almansa (25/04/1707) i es va establir a València cap-i-casal per dirigir l’operació que li havia estat encarregada.
Macanaz era un producte de la classe funcionarial hispànica procedent de la baixa noblesa castellana. Havia arribat a la capital de la monarquia hispànica durant la dècada de 1690, i va exercir com a “amanuense” (una mena d’administratiu amb coneixements jurídics) de la família oligàrquica i cortesana dels Villena, del partit borbònic. Precisament, la clara filiació política dels seus patrons el conduiria a la cancelleria hispànica. Amb la coronació de Felip V (1700) iniciaria una carrera fulgurant que el situaria com un poderós administrador del règim borbònic, i que culminaria amb la seva designació com a “juez de confiscaciones” durant la Guerra de Successió (1705-1715).
A partir de 1706 va dirigir el saqueig i desballestament dels grans fons documentals i artístics de les zones ocupades per l’exèrcit borbònic. Durant aquesta etapa, Felip V li va encarregar, també, el projecte de reconstruir Xàtiva (massacrada per les tropes borbòniques), amb un nom diferent (San Felipe), que ni tan sols va ser capaç d’iniciar. Però, en canvi, no va fallar en la tasca de saquejar els fons documentals i artístics del país, que va dirigir a Madrid, per ser dipositats a la Biblioteca Nacional d'Espanya, fundada pel primer Borbó hispànic el 1711. També, durant aquest període, va treballar en la redacció i la implantació de la Nova Planta borbònica al País Valencià.