Tal dia com avui de l’any 1697, fa 324 anys, a Ryswick (Països Baixos) se signava un tractat internacional de pau, anomenat Tractat de Ryswick, que posava fi a l’anomenada Guerra dels Nou Anys (1688-1697), i que havia estat el preàmbul de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). Precisament, el fet provat que el conflicte dels Nou Anys va quedar mal tancat seria una de les causes que explicaria la immediata guerra hispànica. Aquell tractat va ser firmat pels representants diplomàtics dels dos grans blocs en conflicte: d’una banda, el regne de França i els dissidents jacobites anglesos; i de l’altra, la monarquia hispànica, els regnes d’Anglaterra, de Portugal, de Dinamarca i de Suècia, els principats dels Països Baixos i de Savoia.

La gran derrotada d’aquella guerra i de les negociacions de pau va ser la monarquia francesa. En aquell tractat va haver de retornar Catalunya i Valònia ―la meitat sud de l’actual estat belga― a la monarquia hispànica. Aquests territoris havien estat ocupats pels francesos en el decurs del conflicte. Després de Rijswijk, la cancelleria borbònica de Versalles va reorientar les seves polítiques expansives cap al terreny de la diplomàcia; i va intensificar les seves maniobres a la cort de Madrid, esperant que el rei Carles II ―que estava greument malalt i no tenia descendència― acabés testant a favor de Felip de Borbó, com així seria (1700). Això va passar, tan sols, dos anys després de la signatura del Tractat de Ryswick.

La seqüela més important que va deixar aquella guerra a Catalunya va ser el setge de Barcelona de 1697. Entre el 5 de juny i el 10 d’agost de 1697, les tropes franceses van assetjar i bombardejar la capital catalana i van causar més de 4.000 morts (el 10% de la població de la ciutat). El mateix dia que l’exèrcit francès posava setge a Barcelona, el virrei hispànic Fernández de Velasco fugia emparat per la foscor de la nit, deixant la defensa de Barcelona sense direcció militar Reveladorament, quan Felip de Borbó va prendre possessió de la corona hispànica (1701), Fernández de Velasco va ser recompensat amb el càrrec de virrei de Catalunya, en perjudici de Jordi de Hessen-Darmastadt que s’havia quedat per dirigir la defensa de la ciutat.