Tal dia com avui de l’any 1931, fa 89 anys, Francesc Macià i Llussà (futur president de la Generalitat) rebia la notificació dels jutjats militars de Barcelona que li comunicava que les acusacions que l’estat espanyol li imputava havien estat formalment retirades: “Tentativa de regicidio, injurias al ejército, conspiración para la rebeldía militar y ultraje a la nación”. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 26/02/1931), “los secretarios de las respectivas causas le leyeron el R.D. de amnistía y el señor Maciá firmó la diligencia”. Era el tràmit formal necessari per concórrer a les eleccions municipals previstes per al 12 d’abril de 1931, que Macià guanyaria àmpliament.

Quan això va passar feia tan sols tres dies que Francesc Macià havia retornat de l’exili de Brussel·les. Però no era el primer cop que retornava a Catalunya. Cinc mesos abans (el 23 de setembre de 1930, vigília de la diada de la Mercè), ja havia estat a Barcelona: s’havia entrevistat amb diversos líders catalanistes en la clandestinitat i havia estat aclamat als carrers del centre de la ciutat. Aquell primer retorn, amb el govern del general Berenguer preparant una sortida democràtica al règim dictatorial, es resoldria d’una forma rocambolesca: la policia espanyola l’havia lliurat a la Gendarmeria francesa pensant que Macià encara tenia una condemna pendent a França.

El govern espanyol no va voler repetir el ridícul internacional que havia provocat la pretesa maniobra d'extradició ―camuflada com una operació policial d’expulsió― del setembre anterior: a Perpinyà, el cap departamental de la Gendarmeria als Pirineus Orientals, no tan sols no havia detingut Macià, sinó que li havia facilitat el trànsit cap a Brussel·les fent una escala de tres dies a París. No obstant això, el mateix dia que a Macià se li notificava una estranya amnistia que no estava precedida de cap judici ni de cap condemna, el jutge militar Enrique Bibiano la denegava a Ventura Gassol (futur conseller de Cultura de la Generalitat).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat