Tal dia com avui de l’any 1849, fa 172 anys, a Santiago de Xile, moria Joan Casacuberta Sánchez, que havia estat un dels pioners del teatre argentí i, en el seu moment, l’actor més reconegut de l’Amèrica del Sud. Amb l’actriu Trinidad Ladrón de Guevara Cuevas, d’origen basc, van formar una dupla imbatible que, durant bona part de la primera meitat del segle XIX, van ocupar les grans cartelleres dels principals teatres de les, llavors, tot just constituïdes repúbliques de Río de la Plata (actual Argentina), Banda Oriental (actual Uruguai) i Xile. Per aquest motiu, se’l considera un dels pioners del teatre argentí. Les seves actuacions ―que sempre van ser un èxit de públic― es van convertir en un autèntic fenomen social i cultural.

Joan Casacuberta, que havia nascut a Buenos Aires l’any 1798 (llavors Virregnat de Río de la Plata), era descendent d’una família originària de Barcelona dedicada, durant generacions, a la fabricació i el comerç tèxtil que havia arribat a Río de la Plata després d’un breu establiment a Cadis (seu de la darrera Casa de la Contratación). Segons la investigació genealògica, el seu pare Josep Casacuberta, teixidor i actor còmic amateur, hauria mort a Montevideo, defensant la plaça contra l’intent d’invasió britànica de 1806, formant part d’una de les milícies civils que es van organitzar per rebutjar aquell atac. Segons la mateixa investigació, la prematura mort del pare va deixar la família en una precària situació econòmica que impediria al Joan cursar estudis.

No obstant això, el 1818 ―amb tan sols vint anys i quatre anys després de la independència de Río de la Plata― debutava al Coliseo (el principal teatre de Buenos Aires) i es convertia en l’actor favorit del públic. Aquesta fama el propulsaria a l’exterior, i el 1829 iniciava la seva primera gira internacional que el portaria a actuar als principals teatres de Sud-amèrica. Durant aquesta etapa es va comprometre amb el Partit Unitarista argentí que, enfrontat al Partit Federalista, proposava una arquitectura política inspirada en el jacobinisme francès. El fracàs dels unitaristes el conduiria a l’exili de Xile (1842), on, finalment, acabaria morint a causa d’un infart que va patir sobre un escenari, a l’acabament d’una funció i mentre agraïa els aplaudiments del públic.