Tal dia com avui de l’any 1656, fa 363 anys, a Lisboa, moria Joan de Bragança que el 15 de desembre de 1640, durant els mesos inicials de la revolució catalana dels Segadors (1640-1652), havia estat proclamat rei de Portugal. L’any 1580 Portugal havia estat incorporada a la força a l’edifici polític hispànic, i durant les sis dècades posteriors l’imperi colonial portuguès havia patit una forta recessió territorial i comercial. L’any 1640 Joan de Bragança i la seva esposa Lluïsa de Guzmán havien liderat un moviment aristocràtic i mercantil que, amb tan sols quinze dies, culminaria amb la restauració de la corona portuguesa i de la independència de Portugal.
Aquella revolució es va produir en el context bèl·lic que enfrontava, per una banda, a Catalunya i la monarquia francesa i, per l’altra, la monarquia hispànica. El 7 de juny de 1640, s’havia produït el Corpus de Sang ―inici de la Revolució catalana―; el 7 de setembre de 1640, els representants de Catalunya i de França havien signat el Tractat de Ceret, que separava Catalunya de l’edifici polític hispànic i la situava en l’òrbita política i militar de París. I el 5 de novembre, les institucions catalanes havien contestat la declaració de guerra de Felip IV, comunicant-li que no acceptaven cap virrei ni cap instrucció procedent de la cort de Madrid.
Felip IV va enviar a Catalunya la pràctica totalitat de les tropes hispàniques disponibles a la península Ibèrica (campanya militar del marquès de Los Vélez, entre juliol de 1640 i gener de 1641). I Joan de Bragança, en bona part empès per la seva esposa i amb el suport de les classes aristocràtiques i mercantils portugueses, va aprofitar aquell escenari favorable per proclamar la independència de Portugal. Es dona la circumstància que Lluïsa de Guzmán ―que seria coronada reina consort de Portugal― era neboda del ministre plenipotenciari hispànic Olivares. I que les escasses tropes que Olivares va enviar a Portugal van ser pagades amb moneda de baix tenor.