Tal dia com avui de l’any 1413, fa 608 anys, a Balaguer (llavors capital del comtat independent d’Urgell), el comte Jaume d’Urgell, que havia estat candidat al tron catalanoaragonès en l’elecció del Compromís de Casp (1412), es rendia a les tropes de Ferran de Trastàmara, el nou monarca al tron de Barcelona. Jaume, després de conèixer el resultat de Casp ―que havia estat clarament favorable al seu rival Ferran de Trastàmara―, es va rebel·lar, però no va aconseguir sumar els suports polítics a la seva candidatura i, finalment, aquella empresa militar acabaria fracassant. Segons algunes fonts, Jaume es va rebel·lar impulsat per la seva ambiciosa mare, Margarida de Monferrato, que, en aquell decisiu moment, hauria pronunciat la cita “Fill, o rei o res”.

A la mort de Martí I (1410) sense descendència legítima, s’havia convocat una assemblea formada per tres representants de cada un dels estats peninsulars de la Corona. Des d’un principi, la lluita pel tron es va centrar en els dos principals candidats: Jaume d’Urgell ―l’home més ric de Catalunya―, que comptava amb el suport de bona part de les classes aristocràtiques feudals del conjunt de la Corona, i Ferran de Trastàmara ―casat amb la dona més rica de Castella―, que comptava amb el suport de les poderoses classes mercantils urbanes de Barcelona i de València. El triomf de Ferran i l’entronització d’una nova nissaga obriria un nou període històric als països de la Corona, decididament orientat cap a la península Ibèrica i cap a les noves rutes atlàntiques.

Després de la rendició, Jaume va ser empresonat i confiscat, i la seva família va ser desterrada. Jaume passaria vint anys reclòs en diversos presidis de Castella, i acabaria morint misteriosament assassinat a la presó de Xàtiva (1433) quan la casa reial portuguesa estava negociant el seu alliberament. La seva esposa Isabel ―germanastra del difunt rei Martí I― va ser enclaustrada al monestir de Sixena. I les seves filles van ser allunyades de Catalunya amb matrimonis pactats pels Trastàmara: Elisabet va ser casada amb Pere, quart fill del rei Joan I de Portugal; Elionor amb Raimon Orsini, un oligarca de Salern (regne de Nàpols) que es pot dir que pràcticament l’havia comprada; i Joana amb Joan de Foix, un sinistre mercenari francès que li triplicava l’edat.