Tal dia com avui de l'any 1929, fa 88 anys, moria a Barcelona el doctor Jaume Ferran i Clua, que passaria a la història com l'inventor de la vacuna antibacteriana. Ferran, nascut a Corbera d'Ebre (Terra Alta) l'any 1851, era fill del metge del poble i es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona. La seva carrera professional i la seva inclinació per la investigació bacteriològica s'iniciarien a Tortosa (Baix Ebre) i assolirien el punt culminant a Barcelona. Fruit de les seves investigacions, en el decurs de la seva vida crearia les vacunes contra el còlera (1884), contra el tifus (1886), contra la ràbia (1886) i contra la tuberculosi (1919).
L'any 1884 la Provença estava afectada per una epidèmica de còlera que, tan sols a Marsella i a Toló, havia causat 5.000 víctimes mortals. El doctor Ferran que, anteriorment, havia seguit amb molt interès els descobriments dels investigadors bacteriòlegs Pasteur i Koch, va ser enviat per l'Ajuntament de Barcelona per estudiar els sistemes de prevenció de la malaltia. Va recollir unes mostres que la Guàrdia Civil de fronteres pretenia impedir que introduís al país. Finalment, després d'una setmana retingut a la duana, aconseguiria introduir unes mostres del bacil, ocultes als mitjons, que prèviament aïllades provaria amb èxit amb ell mateix i amb la seva família.
La vacuna antibacteriana contra el còlera del Dr. Ferran va ser administrada massivament per primer cop a Alzira (País Valencià). Era l'any 1885 i al País Valencià s'havia declarat una epidèmia de còlera que havia entrat a través del port de València. La Diputació de València va sol·licitar els serveis del Dr. Ferran i, malgrat les prohibicions del ministre de Governació espanyol Romero Robledo a una vacunació massiva, influïdes per l'opinió del Dr. Ramon y Cajal, l'equip del Dr. Ferran va inocular més de 30.000 dosis de vacuna a la població de la comarca de la Ribera Alta, que es van demostrar providencials per salvar milers de vides.