Tal dia com avui de l’any 1783, fa 237 anys, naixia a Crevillent (País Valencià) Jaume Josep Alfonso i Juan, que, en el decurs de la seva vida, es convertiria en un dels grans bandolers de la història valenciana i seria conegut popularment com a Jaume el Barbut. L’origen i el perfil d’aquest bandoler coincidia amb el de la gran majoria dels líders d’aquest fenomen: origen rural, extracció social humil, inicis molt primerencs en aquesta activitat, i extraordinària crueltat amb els seus enemics. Va ser mitificat per les classes populars del sud del País Valencià, perquè —generalment— repartia part del botí que obtenia en les seves accions entre les famílies més necessitades.

En el punt culminant de la seva carrera va arribar a tenir el control de tots els camins de la conca del Vinalopó, establint una mena de peatges que gravava sobre les classes privilegiades que transitaven pel territori. Durant el règim de Josep I Bonaparte (1808-1814), Jaume el Barbut va combatre les tropes napoleòniques i, després del retorn de Ferran VII (1814), va posar tot el seu poder al servei de la causa absolutista. Amb el seu petit exèrcit de bandolers i amb el control sobre el territori del Vinalopó, va col·laborar (1815-1820) amb el règim de Ferran VII perseguint els liberals del sud del País Valencià, fent ús de mètodes d’una brutalitat extrema.

Després de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que es va produir per acabar amb el règim liberal de Riego (1820-1823) i restaurar l’autoritat absolutista de Ferran VII (1823), Jaume el Barbut es va convertir en un personatge incòmode i prescindible a ulls de la cancelleria de Madrid. Ferran VII, amb la col·laboració d'El Ángel Exterminador, un grup ultracatòlic de Múrcia, van ordir un pla per capturar-lo i desarticular-lo. A finals de juny de 1824, Jaume el Barbut va acudir confiat a una reunió amb els membres d'El Ángel Exterminador i allà mateix va ser detingut. Dies després, el 5 de juliol de 1824, era penjat i esquarterat pels soldats de Ferran VII.