Tal dia com avui de l’any 1564, fa 457 anys, moria a Vercelli (Piemont, Itàlia) Isabel d’Orrit, també coneguda com a Isabel de Josa, pel seu matrimoni amb Guillem Ramon de Josa i de Cardona (1509). Isabel d’Orrit havia nascut a Lleida l’any 1490 i era filla de Vicenç Orrit i de Miquela Pagès, membres de destacades famílies de l’oligarquia local lleidatana. No obstant això, i a causa de la professió jurista del pare, la família Orrit-Pagès es desplaçaria a Barcelona i Isabel es criaria a la capital catalana; primer en una casa de la Riera de Sant Joan i, posteriorment, en una altra del passatge Forn de Ripoll (carrers medievals desapareguts amb la construcció de la Via Laietana).
Les mateixes fonts revelen que Isabel va rebre una educació molt acurada, que en aquella època només era a l’abast de les classes privilegiades. Després de la sobtada i inesperada mort del seu marit (1517), va entrar en contacte amb els cenacles religiosos de la ciutat que, posteriorment, la conduirien a postulats radicalment antiprotestants. Durant aquesta etapa va conèixer Ignasi de Loiola, el fundador de la Companyia de Jesús, que, llavors, residia i predicava a Manresa; i es va convertir en una de les seves protectores i en una entusiasta divulgadora de l’ideal jesuític. Poc després, Isabel d’Orrit professaria com a monja clarissa.
També durant aquesta etapa va crear diverses escoles per a nenes —principalment òrfenes— a Lleida i a Barcelona. Però, segons les fonts, aquesta activitat incomodava els seus parents, sobretot els de la poderosa família del seu difunt marit, i va decidir continuar la seva tasca a la península italiana. L’any 1543 es va entrevistar amb el pontífex Pau III i li va proposar la creació de la branca femenina de la Companyia de Jesús. Malgrat no tenir èxit en aquell projecte, va continuar desenvolupant la seva tasca formativa adreçada, principalment, a les nenes de classe humil, fins a la seva mort. Per aquest motiu se la considera una protofeminista.