Tal dia com avui de l’any 1568, fa 453 anys, a Madrid; moria Fernando de Valdés y Salas, arquebisbe de Sevilla des del 1546; que entre 1547 i 1566 havia estat inquisidor general de la monarquia hispànica. Des de la seva atalaia de poder, seria el principal responsable de l’aplicació de les tesis del Concili contrareformista de Trento (1545-1563) a la monarquia hispànica; que es saldarien amb una brutal persecució i desballestament de les comunitats protestants clandestines de Sevilla, de Cadis i de Valladolid. Les fonts documentals revelen que les comunitats protestants de Sevilla i de Cadis estaven formades, en bona part, per famílies de mercaders d’origen català, que es van veure obligades a abandonar la Baixa Andalusia (porta d’entrada i sortida cap a l’Amèrica colonial hispànica) i a exiliar-se als Països Baixos i a Anglaterra (1547-1553).

A més, Valdés passaria a la història com el primer governant que prohibia l’ús públic de la llengua catalana. Com a Inquisidor general de la monarquia hispànica, els anys 1560 i 1561, va decretar que tota l’activitat que generava el Tribunal del Sant Ofici arreu dels territoris peninsulars de la monarquia hispànica (interrogatoris, tortures, judicis i sentències condemnatòries) havia de ser, exclusivament, en castellà. Aquell decret deia textualment que “en los negocios de la fe, todo se proceda en lengua castellana” i que “no se escriban los procesos en lengua catalana”. En aquell moment, la pràctica totalitat de la població dels països de llengua i cultura catalanes, no tenia cap coneixement del castellà, per la qual cosa aquell decret va deixar els processats per la Inquisició en una situació de total indefensió.

Les fonts documentals revelen que durant aquella etapa de persecució intensificada, el Tribunal del Sant Ofici a Catalunya, al País Valencià i a les Mallorques, va interrogar, torturar i sentenciar milers de persones,  la immensa majoria dones, acusades dels pretesos delictes de bruixeria, sodomia, heretgia o blasfèmia. Durant l’etapa Valdés, la Inquisició va actuar, també, com una policia política del règim hispànic que perseguia la dissidència religiosa i ideològica; i els conflictes amb els representants de les institucions polítiques catalanes, valencianes i mallorquines, van ser freqüents. Durant aquesta etapa, la Inquisició va crear un clima de terror que afectava a totes les capes de la societat, i que podia conduir a les masmorres inquisitorials a qualsevol persona que elaborava un ungüent curatiu o blasfemava en una taverna.