Tal dia com avui de l’any 1810, fa 211 anys, a Buenos Aires, el Cabildo (la representació política de la colònia de Río de la Plata) votava l’expulsió del virrei espanyol Baltasar Hidalgo de Cisneros i la formació del primer govern nacional de la història argentina. Aquell primer govern seria presidit per Cornelio Saavedra, descendent de gallecs, i estaria format per sis vocals que actuarien en qualitat de ministres. Dos dels vocals d’aquell primer govern serien els catalans Domènec Matheu Xicoia (Mataró, 1765 – Buenos Aires, 1831), que ocuparia la cartera de comerç i economia, i Joan Larreu Espeso (Balaguer, 1782 – Buenos Aires, 1847) que ocuparia la de l’exèrcit.

Tres dies després (25/05/1810), el Cabildo de Buenos Aires proclamava la independència de la colònia, que, inicialment, s’anomenaria Provincias Unidas de Río de la Plata. Tot seguit a la proclamació de la independència, l’aparell colonial espanyol (civil i militar) reaccionaria amb un operatiu repressiu de gran envergadura que obligaria el primer govern de la jove república a cercar refugi en zones rurals de l’antiga colònia, des d’on organitzarien un exèrcit llibertador. Després de quatre anys de conflicte (1810-1814), les forces independentistes aconseguirien dues victòries militars decisives en dos camps de batalla navals: Isla de Juan Martín i Montevideo.

L’estol naval argentí que va derrotar l’armada colonial havia estat finançat, a títol particular, per Joan Larreu. El comerciant català va esmerçar tota la seva fortuna en la construcció d’aquella força naval; i, malgrat la immensa fortuna que posseïa, quedaria arruïnat. Els primers governs argentins van intentar rescabalar Larreu, nomenant-lo cònsol a Bordeus, però les crisis econòmiques que assolaven Europa després de les guerres napoleòniques (1808-1814) ho impedirien. Larreu, membre destacat del Cabildo que havia expulsat el virrei espanyol, i que havia proclamat la independència, i membre destacat del primer govern de la jove república, moriria pràcticament en la indigència.