Tal dia com avui de l’any 1812, fa 209 anys, a l’Havana (capital de la —llavors— colònia espanyola de Cuba); un incendi de gran magnitud va devastar els barris del Manglar (que concentrava el segment poblacional més humil de la ciutat) i del Astillero (format per obradors i botigues que, en bona part eren regentats per comerciants catalans). Segons les fonts documentals, quan es va produir aquell incendi, l’Havana tenia poc més de 100.000 habitants (la mateixa població que Barcelona), i s’estima que la colònia catalana estaria formada per unes 5.000 persones.

La primera emigració catalana a Cuba, i més concretament a l’Havana, datava de 1763; a l’inici de les mesures de liberalització del comerç entre la metròpoli espanyola i les colònies americanes. Segons les fonts documentals, aquella primera onada migratòria catalana estaria formada per comerciants originaris de Barcelona, del Maresme, de l’Empordà, del Penedès, i del Camp de Tarragona; que es dedicaven a la compra de matèria primera (cotó i sucre) i exportació a les fàbriques catalanes; i a la importació i venda de les manufactures catalanes (tèxtils i alcohols).

Aquell incendi no va aturar el creixement de la colònia catalana de Cuba. L’any 1861 (mig segle després del gran incendi), la ciutat de l’Havana havia duplicat població i censava 205.000 habitants (quasi la mateixa massa demogràfica que Barcelona); però, en canvi, el col·lectiu català havia multiplicat per cinc la seva presència; i amb 25.000 residents era la principal comunitat no castellanoparlant de la ciutat. El plànol comercial de l’Havana, editat el 1882, revela que més de la meitat de les fàbriques, dels  hotels, de la restauració, i del comerç de la ciutat estava en mans de catalans.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat