Tal dia com avui de l’any 1832, fa 188 anys, s’inaugurava el Teatre Principal de València, situat al carrer de les Barques. Aquella nova instal·lació es convertia en el primer teatre modern de la ciutat de València i substituïa els espais on, tradicionalment, s’hi havien fet representacions teatrals: la Casa de Comèdies de l’Olivera (situada al carrer de les Comèdies, construïda el 1584 i que havia estat el primer escenari de representació permanent de la ciutat) i la Botiga de la Balda (situada al carrer dels Trinitaris i construïda el 1761). La primera obra que es va representar al nou teatre va ser Luis XIX, del duc de Frías, i l’òpera La Cenerentola, de Rossini.
El Teatre Principal, com ho havia estat tres segles abans la Casa de les Comèdies, va ser promogut per l’Hospital General de València. L’objectiu era disposar d’una font de finançament que contribuís al manteniment d’aquella institució hospitalària. La crisi econòmica que l’any 1832 travessava l’hospital va obligar a inaugurar el nou Teatre Principal encara inacabat. No obstant això, des d’un inici els usuaris d’aquella instal·lació disposarien d’una platea amb capacitat per a 1.226 espectadors que incrementava notablement l’aforament de les Comèdies. Les obres del nou Teatre Principal (iniciades el 1808) van concloure el 1854, amb l’acabament de l’actual façana.
La ciutat de València tenia una llarga història de producció teatral i de prohibicions i tancaments. El 1738, l’arquebisbe Andrés Mayoral Alonso de Mella —proposat per Felip V, el primer Borbó hispànic— va declarar la guerra als balls de saló i a les representacions teatrals, amb la peregrina excusa que promovien la immoralitat. Durant dues dècades, el públic valencià —que havia adquirit fama de celebrar els balls i les representacions més lluïdes de la Península— es veuria obligat a ocultar-se en sales clandestines. Mayoral també va prohibir els oficis religiosos en valencià, argumentant que l’ús de la llengua del país era contrari a la voluntat de Déu.