Tal dia com avui de l’any 1847, fa 171 anys, els directius i socis del Liceo Filarmónico Dramático de Barcelona inauguraven el Gran Teatre del Liceu. En aquella sessió inaugural, coincidint amb el diumenge de Pasqua —en aquella època era temporada de repòs operístic—, es va interpretar un programa mixt: es van estrenar una obertura musical del compositor valencià Josep Melcior Gomis, el drama històric Don Fernando (del dramaturg argentí Ventura de la Vega), el ballet La Rondeña, composta pel músic barceloní Josep Jurch i coreografiada pel ballarí reusenc Joan Camprubí, i una cantata amb text i música dels compositors també barcelonins Joan Cortada i Marià Obiols. El dia 17 s’estrenaria la primera òpera: Anna Bolena, del milanès Gaetano Donizzeti.
El projecte de construcció del Gran Teatre del Liceu va ser impulsat per les circumstàncies. El 24 de febrer de 1837 (deu anys abans) un grup d’entusiastes barcelonins del gènere operístic que gravitaven al voltant de la figura del militar liberal Manuel Gibert Sans havien creat, a l’antic convent de Montsió (Portal de l’Àngel), el Liceo Filodramático de Montesión. Aquella iniciativa pretenia ampliar l’oferta operística de la ciutat que, des del 1750, monopolitzava el Teatre de la Santa Creu —situat al número 27 de la Rambla i conegut popularment com Teatre Principal—, beneficiari de privilegis reials. L’any 1844, però, les religioses de Montsió recuperarien la propietat de l’edifici de Portal de l’Àngel i obligarien el trasllat del Liceu primigeni.
En aquell punt entraria en joc la figura de l’empresari barceloní Joaquim de Gispert i d’Angli, molt ben relacionat amb les administracions municipal de Barcelona i estatal de Madrid. De Gispert va aconseguir que l’Ajuntament oferís al Liceu l’adquisició del solar de l’antic convent del Trinitaris, que es convertiria en l’emplaçament definitiu. El cost de la compra del solar i l’obra va ser de 300.000 duros (l’equivalent actual a 75 milions d’euros), finançats exclusivament pels socis del Liceu. La reina Isabel II es va negar a contribuir-hi, i el Liceu naixeria com el teatre de les classes burgeses. Dissenyat pels arquitectes barcelonins Miquel Garriga i Josep Oriol Mestres i amb una capacitat per encabir 3.500 espectadors, es convertia en el teatre de més aforament d’Europa.