Tal dia com avui de l’any 1704, fa 314 anys, Carles d’Habsburg, candidat de la coalició internacional al tron hispànic, desembarcava a Lisboa i la guerra de Successió hispànica —que s’havia iniciat el 1701 als camps de batalla dels Països Baixos i del nord d’Itàlia— es traslladava definitivament a la península Ibèrica. El conflicte successori hispànic es lliuraria en territori peninsular per espai de deu anys (1704-1714), amb importants moviments alternatius, i clouria amb les capitulacions de Barcelona (11 de setembre de 1714) i de Cardona (18 de setembre de 1714). Mallorca i Eivissa, que capitularien el juliol de 1715, serien els últims escenaris del conflicte a escala global.

La coalició internacional, integrada per Àustria, Anglaterra, Països Baixos i Portugal, considerava que l’eix borbònic París-Madrid (materialitzat amb l’entronització de Felip V el 1701) trencava l’equilibri continental de poders que s’havia pactat després de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Carles era fill de l’arxiduc d’Àustria, però no era el seu hereu; i això havia convertit la seva figura en la peça necessària per a recuperar l’equilibri de poders, i la seva candidatura en la resposta de les potències europees a l’eix borbònic. Aquest paisatge canviaria radicalment quan Carles, a causa de la prematura i inesperada mort del seu germà gran, es convertiria en arxiduc d’Àustria (1711).

Comença la Guerra de Successió hispànica a la Península Ibèrica. Gravat de la conquesta aliada de Gibraltar. Font Arxiu d'ElNacional

 Gravat de la conquesta aliada de Gibraltar

Carles d’Habsburg va arribar a Lisboa acompanyat per un poderós estol naval anglo-neerlandès. Tres mesos després es produiria la primera operació militar d’envergadura a la península: la conquesta aliada de Gibraltar (4 d’agost de 1704). Aquella operació revela la implicació dels catalans en el conflicte. Tot i que les institucions catalanes no signarien el Pacte de Gènova amb Anglaterra fins un any després (20 de juny de 1705), la destacada participació de la infanteria de marina catalano-valenciana en la conquesta aliada del penyal, revela que el Principat i el País Valencià es posicionarien decididament a favor de la causa austriacista a partir del desembarcament de Lisboa.