Tal dia com avui de l’any 1651, fa 370 anys, en el context de la Revolució i Guerra dels Segadors, els Estats de França (l’equivalent a l’actual Assemblea Nacional) votaven exigir a Lluís XIV la destitució del cardenal Mazzarino, en aquell moment, ministre plenipotenciari de la monarquia francesa. Aquella cambra parlamentària, dominada per l’estament nobiliari, estava enfrontada a Mazzarino a causa de l’increment desbocat de tributs per finançar la Guerra de Catalunya (1640-1652).

Simultàniament a la Guerra de Catalunya, sobretot a partir de 1643, Lluís XIV i Mazzarino van combatre diverses revoltes internes provocades per les polítiques fiscals de la monarquia. L’any 1643, una jacquerie (una revolta popular) a Occitània havia fet trontollar el règim borbònic francès; i l’any 1648, una fronde (una revolta nobiliària) a les províncies del nord havia posat el regne al llindar d’una guerra civil. Dominades les revoltes, l’any 1651, els resultats no acompanyaven la gran despesa realitzada.

Aprofitant aquell clima de fracàs, l’estament nobiliari pretenia no tan sols acabar amb les polítiques fiscals de Mazzarino, sinó també obligar la corona a recular en el seu camí cap a un model polític absolutista. Els diversos conflictes que, en aquell moment, tenia oberts França, però sobretot la llarga Guerra de Catalunya, serien el pretext que esgrimirien les grans famílies aristocràtiques franceses per laminar el poder reial. Mazzarino va ser cessat, però, poc després, recuperaria el seu càrrec i el seu poder.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat