Tal dia com avui de l'any 1957, fa 60 anys, el riu Túria es desbordava al seu pas per València i causava un mínim de 81 víctimes mortals, un número no determinat de desapareguts i la destrucció de 5.800 habitatges familiars. La inundació va venir precedida d'una forta tempesta a la zona interior del País Valencià els dos dies anteriors, que va provocar dues crescudes incontrolables del riu Túria.  La matinada del 14 d'octubre, el riu Túria, al seu pas per València, va acumular un cabal de 2.700 metres cúbics per segon, l'equivalent al cabal mitjà del riu Nil (l'Àfrica). I a les dues de la tarda, una segona crescuda va acumular un cabal de  3.700 metres cúbics per segon, l'equivalent a la meitat del cabal mitjà del riu Columbia (Amèrica del nord).

Com a conseqüència d'aquestes avingudes, el Túria es va desbordar i va cobrir la totalitat del centre de València, afectant especialment els barris de Ciutat Vella, la Saïdia i el Pla del Real. El barri de Natzaret no va patir les inundacions, però en canvi va quedar completament aïllat. L'aigua va saltar el llit del riu de forma totalment incontrolada i en els carrers més propers a l'areny va assolir una alçada de més tres metres sobre el paviment que va destruir tot el que va trobar al seu pas. Actualment en algunes finques de la part històrica encara hi ha testimonis d'aquella tragèdia en forma de plaques que indiquen “Fins ací aplegà la riuà”.

La gran riuada de 1957 passaria a la història com el succés més tràgic de la València dels anys del règim franquista. Al marge del valor incalculable de les pèrdues humanes, van quedar greument afectats centenars de botigues i tallers. Algunes fonts citen fins a mil establiments. En aquell moment les pèrdues materials es van estimar en uns quinze milions de pessetes, l'equivalent actual a uns sis-cents milions d'euros. A partir del fet es va projectar el desviament del curs del riu pel sud de la ciutat. El llit vell del Túria és, en l'actualitat, ocupat per un gran espai verd, un pulmó urbà anomenat Jardins del Túria, que aplega, entre altres instal·lacions, la Ciutat de les Arts i de les Ciències.