Tal dia com avui de l’any 1977, fa 41 anys, el Consell de Ministres del govern espanyol presidit per Adolfo Suárez —de la UCD— signava el decret de legalització del Partit Socialista Unificat de Catalunya, que havia estat en la clandestinitat des de l’acabament de la Guerra Civil espanyola (1939). El PSUC havia estat fundat el 23 de juliol de 1936 —cinc dies després del pronunciament franquista— al Bar del Pi, un històric establiment situat a la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona; i era el resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya (vinculada al sindicat Unió de Rabassaires), el Partit Comunista de Catalunya (que havia estat fundador del sindicat Bloc Obrer i Camperol), el Partit Català Proletari (relacionat amb el sindicat CADCI i amb l’organització independentista Bandera Negra) i la Federació Catalana del PSOE (fundadora del sindicat UGT a Catalunya).
El 1977 —quaranta-un anys després— els líders històrics que havien impulsat la seva fundació (Joan Comorera, Manuel Serra i Moret, Miquel Valdés, Pere Aznar, Artur Cussó o Rafel Vidiella) havien mort a l’exili o eren molt vells. La nova generació de dirigents, formada en la difícil clandestinitat que imposava el règim dictatorial franquista i encapçalada per Gregorio López Raimundo, Antoni Gutiérrez Díaz, Cipriano García Sánchez, Francesc Candel Tortajada i Jordi Solé Tura, havia transportat el partit cap a una nova realitat política i sociològica i l’havien convertit en una opció de govern a Catalunya. En les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la Guerra Civil (1980), el PSUC —que presentava l’historiador Josep Benet i Morell com a cap de llista a Barcelona—, obtindria en el conjunt del país 507.753 vots (18,77%) i amb 25 diputats es convertiria en la tercera força parlamentària de la I Legislatura.