Tal dia com avui de l’any 1935, fa 84 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre (1934) i la intervenció de la Generalitat, el governador general de Catalunya Joan Pich i Pon (imposat pel govern de la República) i el ministre de Governació de la República Manuel Portela Valladares anunciaven que hi havia un projecte molt avançat ―tan sols pendent de l’aprovació del Consell de Ministres― que pretenia integrar els membres del cos intervingut dels Mossos d’Esquadra als cossos policials espanyols. No obstant això, es feia constar que, únicament, serien transferits aquells membres que “cumpliendo los trámites fijados, acreditan que están en las condiciones requeridas por el reglamento”.

Després de la intervenció de la Generalitat (7 d’octubre de 1934), moltes competències de l’autogovern havien estat absorbides pel govern central de la República. La de Seguretat Ciutadana era una d’aquestes, i la totalitat dels membres de la policia de Catalunya havien estat indefinidament suspesos de feina i sou, i substituïts per efectius de la Guàrdia d’Assalt i de la Guàrdia Civil. Quan es va fer pública l’existència d’aquell projecte, es va anunciar que el govern de la República aixecaria parcialment la suspensió de sou i abonaria les nòmines d’octubre, novembre i desembre de 1934, i que valoraria la possibilitat de fer el mateix amb les de gener a maig de 1935, com a darrer gest amb la que havia estat la policia de Catalunya.

Durant el període entre octubre de 1934 i juny de 1935, els membres del cos de Mossos d’Esquadra no havien estat, tan sols, apartats del servei, sinó que, també, havien estat víctimes de múltiples agressions. La premsa de l’època havia interpel·lat en diverses ocasions Manuel Portela Valladares (en la seva etapa com a primer governador de la Generalitat intervinguda ―octubre de 1934 a abril de 1935―) en relació a les agressions que patien els mossos a mans d’elements de la delinqüència que la premsa relacionava amb l’aparell policial espanyol a Barcelona. Sempre que havia estat interpel·lat, Portela ho pretenia justificar com a petites venjances sense importància entre delinqüents i expolicies.