Tal dia com avui de l’any 1702, fa 317 anys, i en plena celebració de les corts que havien de nomenar Felip V ―el primer Borbó hispànic― comte de Barcelona, es produïa la primera topada entre la Generalitat i el rei, per una qüestió de jurisdicció de presos. Segons el Dietari de la Generalitat, set dies abans (1 de febrer de 1702), el sergent major Antonio Escalera, comandant del fort reial de Girona, conegut també com a castell de Montjuïc, havia detingut i empresonat el notari de la ciutat Josep Cellera. En cap cas es relacionen els càrrecs que se li imputaven, però sí que es diu que Escalera l’hauria detingut i empresonat per ordre del rei Felip V.
La Generalitat, màxima representació dels Braços estamentals (l’equivalent al Parlament) que, en aquells dies, negociaven amb Felip V el donatiu del Principat a la corona hispànica a canvi del jurament de les Constitucions catalanes, va adreçar una missiva oficial al Borbó advertint-lo: “E com sàpia vostra mercè molt bé y li sie notori que lo dit Joseph Cellera és persona habitant en la present ciutat (la de Girona) y així bé subjecte al ordinari de aquella y no enmanera alguna subjecte a vostra mercè ni tenir sobre de aquell jurisdicció alguna. De hont, és haver vostra mercè contrafet y usurpat la jurisdicció ordinària y generals constitucions de Cathalunya y capítols de cort”.
En aquella missiva es comminava Felip V a lliurar el pres immediatament a la justícia catalana “è lo requereix y interpel·la per una, dos y tres vegadas y per tantas quantas de dret menester sia, que sens mora ni tardansa alguna entregue la persona de dit Cellera, notari y habitant de la present ciutat, y aquell pose en mà y poder de son ordinari que és lo batlle e o sots-batlle de la present ciutat”. I al mateix temps advertien que l’incompliment del requeriment podia provocar la clausura anticipada de les corts negociadores: "Procehir contra de vostra mercè (...) instar (...) constitucions y capítols de cort y demés drets de la pàtria (...) contra semblants usurpadors y contrafahedors”.