Tal dia com avui de l’any 1640, fa 381 anys, el Dietari de la Generalitat ―en el context de la Revolució dels Segadors i la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59)― consignava l’enviament d’una missiva signada pel secretari d’estat de la Generalitat Josep de Fontanella i dirigida al virrei hispànic García Gil de Manrique y Maldonado informant que el govern català havia autoritzat la creació d’una “germandat” destinada “a las capturas dels delinqüents com també al exequució de las sentèncias, tant civils com criminals”; que es constituiria “ha exemple de la ciutat de Barcelona”, i que es desplegaria en les “vilas y lochs més populosos de aquest Principat”.

Aquella missiva era una pura formalitat, puix que el virrei hispànic ja no tenia cap autoritat al Principat. Però, en canvi, resulta de gran valor per situar cronològicament el primer projecte de creació d’una policia catalana, que havia de ser més efectiva que els històrics sometents, grups de gent armada promoguts pels consells municipals o per les jurisdiccions senyorials, que eren reclutats per fer front a amenaces delictives puntuals, sobretot el bandolerisme. La mateixa consignació detalla que el conflicte bèl·lic havia provocat un estat generalitzat d’inseguretat que es pretenia mitigar amb la creació d’un cos unificat ―amb presència a les principals ciutats del país― sota l’autoritat directa de la Generalitat.

Aquella mateixa consignació detalla que el virrei hispànic havia despatxat l’afer amb el secretari d’estat català (segons la llei de l’època, el virrei com a representant del rei al Principat havia d’autoritzar o denegar la constitució d’aquell cos). I que García de Manrique, tot i que ―en aquell moment― la seva autoritat era purament testimonial, s’havia negat a acceptar la creació d’un cos unificat. En contrapartida, havia autoritzat la creació de totes les germandats en l'àmbit local que les circumstàncies del moment requerissin, però sense estar coordinades per un comandament únic. No obstant això, el projecte de la Generalitat va tirar endavant, però mesos més tard aquells cossos de seguretat serien militaritzats i quedarien enquadrats en l’Exèrcit de Catalunya.