Tal dia com avui de l’any 1702, fa 317 anys, la Generalitat cursava una missiva oficial al rei Felip V -el primer Borbó hispànic- exigint-li el compliment dels compromisos adquirits en el decurs de les Corts clausurades el 12 de febrer anterior. En aquelles Corts, Felip V s’havia compromès a retirar les tropes de l’exèrcit hispànic que excedien la capacitat dels aquarteraments; i que, fins llavors, estaven allotjades a les cases particulars de la població. Aquelles tropes estaven estacionades a Catalunya des del 1697, en temps de la darrera guerra entre els Habsburg hispànics i els Borbons francesos.
El dia anterior, 5 d’abril, el Dietari de la Generalitat consignava missives enviades per les autoritats municipals de Barcelona i de Girona, explicant que les tropes hispàniques allotjades a les cases particulars no tan sols no havien estat retirades, sinó que s’havien produït alguns robatoris i abusos sobre la població civil. També s’esmentava que els oficials de l’exèrcit hispànic havien detingut i empresonat algunes persones que havien protestat aquesta situació; i que, contra el que contemplaven les Ordinacions de Catalunya, es negaven a lliurar-les a les autoritats judicials del país.
Tot i que el motiu que podia justificar l’existència d’aquell excedent militar a Catalunya (la guerra feia quatre anys que havia acabat, i els Borbons havien assolit el tron hispànic), aquell conflicte, que no s’arribaria a resoldre mai del tot, seria una de les primeres topades entre la Generalitat i el nou rei borbònic. Tan sols un mes i escaig després de la clausura de les Corts, és a dir, de la signatura dels acords Generalitat-corona hispànica. I seria una de les causes que més quantitativament i més ràpidament alimentaria la desconfiança i la desafecció de les classes dirigents catalanes amb la nova dinastia borbònica.