Tal dia com avui de l’any 1934, fa 84 anys, el president de la Generalitat Lluís Companys, el conseller de Finances Martí Esteve i Guau i el director general de l'acabat de crear Institut d’Acció Social, Universitària i Escolar de Catalunya Antoni Maria Sbert i Massanet; després d’un intens debat i de la seva aprovació al Parlament, signaven la primera Llei de Beques Universitàries creada pel Govern de Catalunya. Aquella llei contemplava una concessió inicial de 100 beques que s’ampliaria successivament en els futurs cursos.
Durant la seva tramitació parlamentària el projecte de llei de beques va ser durament contestat pels diputats de la Lliga Catalana (la formació política hereva de la dretana Lliga Regionalista), que l’enquadraven en el paquet de mesures socials que, en el decurs d’aquella legislatura, s’havien aprovat amb els vots de la majoria que conformaven l’Esquerra Republicana de Catalunya i els seus aliats polítics. En aquell paquet de mesures socials hi figuraven, entre d’altres, la Llei de Mutualitats i la Llei de Contractes de Conreu.
Aquella llei va ser reiteradament protestada pel món universitari, fins i tot després d’haver estat promulgada. Alguns professors i estudiants argumentaven que la universitat ja disposava d’un instrument ―l’article 72 de l’autonomia universitària― per a la valoració de les sol·licituds i la concessió de les beques. I ho van interpretar com una invasió competencial, perquè segons aquest article, el Departament de Finances de la Generalitat s’havia de limitar a cursar les aportacions econòmiques que sol·licitava la universitat per cobrir aquesta demanda.
Aquella llei va quedar suspesa després dels Fets del Sis d’Octubre i la intervenció de la Generalitat (1934) i l’empresonament del Govern de Catalunya. Va ser recuperada després de la restauració del govern legítim (1936), i liquidada definitivament pel règim franquista després de la Guerra Civil espanyola (1939).