Tal dia com avui de l’any 1970, fa 51 anys, el Consell de Ministres del 12è govern franquista, presidit pel general Franco, aprovava la ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, que pretenia ser una reforma de la ley de vagos y maleantes, coneguda popularment com “la Gandula”, promulgada pel segon govern de la II República espanyola (1933) i conservada pel règim franquista sorgit de la Guerra Civil (1936-1939). En relació a la nova llei de 1970, algunes fonts assenyalen l’almirall Carrero Blanco (vicepresident del govern), Pedro Garicano Goñi (ministre de Governació) i Antonio María Oriol y Urqujo (ministre de Justícia) com a principals inspiradors d’aquella reforma.

L'homosexualitat no figurava en la ley de vagos y maleantes republicana, però, en canvi, en la ley sobre peligrosidad y rehabilitación social franquista havia estat incorporada com una pràctica delictiva. L’article segon d’aquella llei deia: “Son supuestos del estado peligroso los siguientes: los vagos habituales; los rufianes y proxenetas; los que realicen actos de homosexualidad; los que habitualmente ejerzan la prostitución”; i així fins a onze supòsits més que incloïen activitats o situacions com el comerç de material pornogràfic o de drogues, la toxicomania, la pertinença a “bandas o pandillas”, la possessió d’armes, el tràfic de persones, els adolescents fugits de casa o els col·laboradors de grups delictius.

I en l’article sisè punt tercer d’aquella llei es deia: “A los que realicen actos de homosexualidad y a las que habitualmente ejerzan la prostitución se les impondrán, para su cumplimiento sucesivo, las siguientes medidas: a) Internamiento en un establecimiento de reeducación (una institució psiquiàtrica); b) Prohibición de residir en el lugar o territorio que se designe o de visitar ciertos lugares o establecimientos públicos, y sumisión a la vigilancia de los delegados”. Aquella llei va transcendir el règim franquista i va estar vigent durant els primers anys del règim constitucional del 78. Va estar en vigor durant els governs de la UCD i del PSOE de les dècades dels setanta i dels vuitanta —amb diferents reformes— i no va ser derogada fins al 1989.