Tal dia com avui de l'any 1776, fa 241 anys, el missioner franciscà Francesc Palou –nascut a Petra (Mallorca) el 1723– fundava la missió de San Francisco de Asís, a la regió de l'Alta Califòrnia, que seria l'emplaçament primigeni de la ciutat de San Francisco. Palou havia arribat a l'Alta Califòrnia, llavors un territori a l'extrem nord del virregnat de Nova Espanya –actual territori de l'Estat mexicà–, amb una expedició colonitzadora capitanejada pel militar lleidatà Gaspar de Portolà i pel frare mallorquí Juníper Serra. Aquella expedició, que va fundar vint-i-una missions, estava formada exclusivament per colons de llengua catalana procedents del Principat i de les Illes. 

Aquella seria la primera incursió europea al territori oest dels actuals Estats Units i Canadà. Formada a Ciutat de Mèxic, la capital del virregnat, Portolà i Serra van armar la Companyia Franca de Voluntaris Catalans, que va reunir militars, metges, cartògrafs, navegants, naturalistes, clergues i personal de suport. La nòmina d'aquella expedició estava formada per cognoms com Montcada, Romeu, Solà, Pol, Soler, Perera, Moraga, Jorba, Puig, Pericàs, Picó, Constansó, Prat, Vila, Perés, Faulià, Crespí, Quimper, Font, Lasuén o Garcés. I entre els comandaments destaquen els cognoms Fages, Alberní, Fidalgo i Callís.

L'any 1782, sis anys després de la fundació, el pare Palou va desplaçar la missió cap a un altre indret més protegit de la badia. L'any 1791 concloïen les obres de la missió definitiva, i aquell conjunt constructiu, que continua dempeus, es convertiria en l'edificació més antiga de l'actual ciutat de San Francisco de Califòrnia. Posteriorment, l'any 1822, un grup de baleners anglesos –dirigits per William Richardson– reconstruirien una part abandonada de la missió –que correspon a l'actual barri xinès– i la petita població bastida al voltant de l'edifici religiós guanyaria en població i en diversitat, marcant el punt d'inici del desenvolupament urbà de l'actual ciutat.