Tal dia com avui de l’any 1823, fa 198 anys, un exèrcit francès format per 95.062 efectius que havia estat cridat pel rei espanyol Ferran VII penetrava a l’interior de la península Ibèrica. Aquell exèrcit, que seria anomenat els Cent Mil Fills de Sant Lluís, va ocupar el regne espanyol amb el propòsit de derrocar el règim parlamentari liberal —conegut com el Trienni Liberal— instaurat tres anys abans (01/10/1820) pel general Rafael del Riego Flórez. Les tropes franceses van iniciar l’ocupació a través del País Basc (07/04/1823) i onze dies més tard (18/04/1823) un segon cos d’aquell exèrcit, format per 25.000 efectius i comandat pel duc d’Angulema, penetrava a la Península a través dels passos pirinencs de l’Empordà.

En el decurs d’aquella campanya militar, que es va perllongar per espai de sis mesos, els soldats d’Angulema van desplegar una sinistra repressió contra les classes mercantil i intel·lectual catalanes, que va ser especialment intensa a Barcelona i a Reus, els dos principals focus liberals a Catalunya. En aquella operació repressiva van comptar amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat catalana, formats, bàsicament, per les oligarquies agràries, les jerarquies eclesiàstiques i les classes militars. Completada l’ocupació del regne espanyol, Ferran VII va derogar la Constitució i va inaugurar un règim de terror que seria anomenat la Dècada Ominosa (1823-1833); durant el qual es van produir milers de detencions i execucions.

En el moment en què es va produir la invasió, França estava governada pel rei Lluís XVIII, germà del rei Lluís XVI i cunyat de Maria Antonieta (guillotinats el 1793 pels revolucionaris republicans) que havia estat entronitzat per les potències europees després de la derrota i desterrament de Napoleó (1815). Lluís XVIII havia restaurat el règim absolutista anterior a la Revolució Francesa (1789-1793) i es va brindar a prestar ajut a Ferran VII en les seves pretensions de derrocar el règim parlamentari espanyol. A propòsit d’aquesta maniobra, el president nord-americà Monroe proclamaria: “Les potències europees han considerat apropiat, per un benefici propi, interposar-se per la força en els afers interns d’Espanya”.