Tal dia com avui de l’any 1469, fa 552 anys, a Dueñas (Corona castellanolleonesa), Ferran de Trastàmara ―fill del comte-rei Joan II i hereu al tron catalanoaragonès― i Isabel de Trastàmara ―germana del rei Enric IV de Castella― eren presentats i es veien per primer cop. Aquesta trobada va ser organitzada secretament pels seus partidaris, i es va produir set mesos i sis dies després de les Capitulacions de Cervera (l’acord matrimonial de Ferran i Isabel). Quan es va produir aquest primer contacte, Aldonça Roig d’Ivorra, amant de Ferran durant les negociacions de Cervera, es trobava en un estat avançat de gestació d’Alfons, que naixeria l’any següent i seria el primer fill del futur rei catòlic.

Seguint el guió de les Capitulacions de Cervera, Ferran i Isabel es van casar secretament vuit dies després (19 d’octubre de 1469) a Valladolid. Segons la investigació historiogràfica, Ferran i Isabel, per no aixecar sospites, van arribar a la cerimònia coberts amb un vestuari popular. Ferran vestia com un mosso de quadra i Isabel amb una camisa d’arpillera. També, segons la investigació historiogràfica, la cerimònia que es va celebrar a Valladolid no tenia cap validesa a efectes canònics. La parella contraent eren cosins segons i necessitaven una butlla papal que no va arribar mai. Per no endarrerir aquella unió matrimonial, els seus respectius partidaris van falsificar la documentació pontifical.

Després de la cerimònia matrimonial, els contraents van conviure durant unes setmanes (que van emprar per engendrar la seva primogènita Isabel), i poc després van emprendre camins diferents i durant els cinc anys següents (1470-1475) es van veure, tan sols, esporàdicament. Durant aquest temps Ferran va conservar la relació amb la seva primera amant Aldonça Roig d’Ivorra i en va iniciar una altra amb Joana Nicolau. D’aquestes relacions naixerien Alfons (Cervera, 1470), fill d’Aldonça; i Joana (Tàrrega, 1473), filla de Joana, dels quals Ferran mai es va desentendre: els va donar el patrònim familiar “d’Aragó” i els va procurar un futur.

Aquestes relacions i la descendència que van engendrar van col·locar els seus partidaris en una posició molt incòmoda, i la seva causa en una situació molt complicada. A tot això s'hi va sumar que, simultàniament, es va conèixer la falsificació de la documentació pontifical, per la qual cosa es va decidir que, a partir del fet i per calmar els crítics, farien vida marital. No obstant això, seguidament, Ferran va tenir una altra relació extramatrimonial, aquell cop amb Toda de Larrea, que va donar com a resultat el naixement de Maria (Bilbao, 1476). Isabel, al tenir coneixement d’aquesta darrera relació, va ordenar que mare i filla fossin recloses a perpetuïtat en un convent de Castella.