Tal dia com avui de l’any 1516, fa 503 anys, es feia efectiu el testament de Ferran II, més conegut com a Ferran el Catòlic, que havia mort dos dies abans a Madrigalejo (regne de Castella i Lleó). En aquell testament, redactat dos dies abans de la seva mort, nomenava hereva dels seus dominis la seva filla Joana ―mal anomenada la Boja―, que estava reclosa en una fortificació de Tordesillas (regne de Castella i Lleó) des del 1509. Ferran el Catòlic disposaria en el seu testament que Joana ―pel seu pretès estat mental― no podria exercir el domini i, en conseqüència, la reemplaçaria el seu fill Carles de Gant (el net primogènit dels Reis Catòlics).
No obstant això, Carles de Gant ―que en aquell moment tenia 15 anys i 11 mesos― era a Flandes (més concretament a casa del seu avi patern Maximilià d’Habsburg) i no hi havia previsió que viatgés a la península Ibèrica fins que s’hagués aconseguit un consens general respecte a la seva coronació. Ferran el Catòlic, coneixedor d’aquesta situació, va testar, transitòriament, la regència dels seus dominis (la corona catalanoaragonesa), en la persona del seu fill natural ―i primogènit― Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra, que en aquell moment era arquebisbe de Saragossa i de València; i que havia estat un dels candidats més ben situats per ocupar el setial de sant Pere.
Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra (Cervera, 1470) era fill d’una relació entre Ferran el Catòlic i Aldonça Roig d’Ivorra durant les negociacions prèvies al matrimoni dels Reis Catòlics (1469). Tot i això, Ferran sempre va tenir cura d’Aldonça i d’Alfons. Aldonça, filla d’una poderosa família de les oligarquies rurals de la Segarra i, a diferència d’Isabel, dotada d’una extraordinària intel·ligència política, seria discretament situada al costat del poder, i algunes fonts la relacionen amb una enèrgica i enigmàtica dama de la cancelleria de Barcelona abillada amb vestuari masculí. I a Alfons li va procurar una carrera eclesiàstica que el convertiria en un dels religiosos més poderosos del seu temps.