Tal dia com avui de l’any 1905, fa 116 anys, moria a Madrid el polític conservador Raimundo Fernández Villaverde, que havia estat el ministre d’Hisenda del govern espanyol amb la crisi i la rebel·lió fiscal catalana del Tancament de Caixes (1899). Fernandez Villaverde havia estat un dels màxims exponents de la cultura del caciquisme, que va dominar la política espanyola durant l’etapa pseudodemocràtica anomenada Restauració Borbònica (1873-1923). Va arribar a la política com a diputat cunero del Partit Conservador per la circumscripció de Pontevedra, tot i que no tenia cap vinculació personal ni familiar amb Galícia. I va ser ministre de diverses carteres en diferents ocasions, i fins i tot va ser president del govern espanyol.

Fernández Villaverde va ser nomenat ministre d’Hisenda el 4 de març de 1899, tan sols tres mesos i escaig després que el govern espanyol hagués acceptat pagar una monstruosa indemnització al govern nord-americà com a resultat de la derrota militar a la Tercera Guerra de Cuba (1895-1899). En aquell context de fallida, Fernández Villaverde va decretar un brutal increment de la pressió tributària sobre els comerciants i els industrials. Però l’escàndol va saltar quan la premsa catalana va publicar que els impostos que el govern espanyol havia calculat —i que gravava— sobre els comerciants i industrials catalans eren molt superiors als que pagaven els comerciants i industrials de la resta de l’estat espanyol.

El 20 d’octubre de 1899 el comerç i la indústria catalans van declarar una vaga i una objecció fiscal que s’anomenaria Tancament de Caixes, i que comptaria amb el suport de la classe treballadora del país. Aquell mateix dia es va convocar una protesta al passeig de Sant Joan, que seria la primera gran manifestació del catalanisme modern. Tot seguit, Fernández Villaverde va ordenar una onada d'inspeccions fiscals que culminarien amb dotzenes de detencions i confiscacions. Tot i la gran crisi que va provocar l’actitud autoritària del ministre, aquella llei no es retiraria, però la repressió governamental espanyola impulsaria la creació de la Lliga Regionalista (1901), que es convertiria en el partit polític hegemònic a Catalunya fins al cop d’estat de 1923.