Tal dia com avui de l’any 1724, fa 297 anys, a Madrid, Felip de Borbó —el primer Borbó hispànic— era coronat per segona vegada rei d’Espanya. Uns mesos abans (15/01/1724) —després de vint-i-quatre anys de regnat i d’una mortífera guerra de successió— havia abdicat en favor del seu fill primogènit Lluís de Borbó, que seria coronat com a Lluís I. Però el primogènit de Felip V va emmalaltir tot seguit. Segons la versió oficial va patir una verola que el va conduir a la mort en tan sols vuit mesos (31/08/1724). Però la investigació historiogràfica apunta clarament cap a una malaltia venèria de conseqüències devastadores.
Abans de la seva coronació Lluís I havia protagonitzat diversos escàndols públics, que eren coneguts en totes les corts d’Europa a través de la correspondència que els diplomàtics enviaven a les seves cancelleries. Segons aquesta correspondència, Lluís era el millor client dels prostíbuls de més mala reputació de Madrid. Les corredisses entre Lluís i el seu cercle d’amistats —que escapaven de Palau a la nit—, i la guàrdia reial que els empaitava pels carrers de la capital espanyola; eren freqüents, i sovint havien culminat en escenes grotesques que, un cop conegudes a través d’aquesta correspondència diplomàtica, eren la riota de totes les cancelleries europees.
En el moment en que es va produir la mort de Lluís I (1707-1724) el règim borbònic espanyol va valorar la possibilitat de coronar Ferran, segon fill de Felip V i de la seva primera esposa, la difunta Lluisa Gabriela de Savoia. En aquell moment, Felip ja estava del tot afectat per una malaltia mental congènita i hereditària que l’impedia no tan sols governar; sinó, fins i tot, tenir una vida normal. Però la curta edat de Ferran (només tenia onze anys) i, sobretot, les maniobres i les intrigues d’Isabel Farnese (la segona esposa de Felip V i enemiga acèrrima dels fills del primer matrimoni); els va inclinar a retornar el primer Borbó al tron.