Tal dia com avui de l’any 1713, fa 307 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), Felip V —el primer Borbó hispànic— promulgava la llei sàlica, amb el propòsit d’impedir l’accés al tron a les dones. Aquella llei va ser promulgada durant les negociacions d’Utrecht, que conduirien a la retirada de les potències de l’aliança internacional austriacista a canvi d’importants concessions territorials i econòmiques. Quan es va promulgar aquella llei, Carles d’Habsburg, el candidat dels països de la corona catalano-aragonesa al tron de les Espanyes, ja feia quasi dos anys que havia estat coronat arxiduc independent d’Àustria a causa de la mort prematura i inesperada del seu germà gran Josep I.

I aquest va ser el principal motiu que va impulsar el règim borbònic hispànic a promulgar aquesta llei. Carles havia accedit al tron de Viena, per l’absència de fills mascles de Josep (a Àustria també imperava aquesta llei). Però les filles de Josep I —Maria Josepa (Viena, 1699) i Maria Amàlia (Viena, 1701)— no havien quedat del tot desposseïdes, tal com ho evidencia la política matrimonial de la cancelleria de Viena, que les acabaria convertint en reines d’altres dominis. Felip V i Lluís XIV temien que Catalunya (l’únic país de la corona catalano-aragonesa que, llavors, encara no havien ocupat) proclamés comtessa de Barcelona Maria Josepa o Maria Amàlia en substitució de Carles, i acabés provocant una reactivació del conflicte.

En aquell moment, el ministre plenipotenciari de Carles VI d’Àustria era el català Ramon de Vilana-Perles, amb la qual cosa, els Borbons veien les dues princeses de Viena com una amenaça. Posteriorment, Maria Josepa seria reina consort de Polònia, i Maria Amàlia seria duquessa consort de Baviera; i mai tindrien cap relació amb Catalunya. Però la llei sàlica, que va allunyar aquesta possibilitat, s’acabaria convertint en un problema majúscul per als Borbons hispànics i amb unes conseqüències devastadores per al conjunt de les Espanyes. El 1833, Ferran VII derogava la llei sàlica per facilitar el camí al tron de la seva filla primogènita Isabel, i poc després esclatava la I Guerra Carlina (1833-1840), un dels conflictes més mortífers de la història d’Espanya.