Tal dia com avui de l’any 1717, fa 304 anys, el rei Felip V —el primer Borbó hispànic— signava l’ordre de construcció de la Universitat de Cervera, que havia de centralitzar els estudis superiors a Catalunya. L’ordre de construcció de la Universitat de Cervera va venir acompanyada de la de tancament de les sis universitats catalanes: Lleida, Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa i Solsona. L’any següent, el 1718, es van iniciar les obres de construcció de l’edifici, que no culminarien fins al 1740. Durant aquelles dues primeres dècades, les classes es van impartir en sales i habitacions de cases particulars de la ciutat de Cervera.
La historiografia romàntica catalana havia relacionat la construcció de la Universitat de Cervera amb el borbonisme de les seves elits urbanes. Però la investigació historiogràfica recent ha posat en relleu que Cervera no va ser més borbònica que qualsevol altra ciutat del país. El que explicaria el tancament de les universitats catalanes i l’obertura d’una nova que havia de centralitzar els estudis, seria el propòsit del règim borbònic de controlar i castellanitzar la universitat catalana. I la seva radicació a Cervera s’explicaria pel fet que l’any 1717 era sobre una cruïlla de camins que comunicaven Lleida amb Barcelona i amb Girona, i Tortosa i Tarragona amb Solsona.
La Universitat de Cervera va estar en funcionament durant cent vint-i-quatre anys, fins que el 1842 va ser traslladada a Barcelona. No obstant això, des del 1775 patiria la competència de les escoles professionals de la Casa de la Llotja, de Barcelona. Durant aquell segle llarg, la ciutat de Cervera va viure una etapa inèdita de creixement demogràfic i econòmic: va duplicar la població i l’any 1833 —quan es va crear la divisió provincial—, amb quasi sis mil habitants, era el segon nucli demogràfic de les comarques de Lleida, només superada per la capital. Després del seu tancament, els governs liberals espanyols destinarien l’edifici a quarter militar.