Tal dia com avui de l’any 1713, fa 307 anys, Francisco Téllez-Girón —duc d’Osuna— i Isidro Casado de Acevedo —comte de Monteleón—, representants de Felip V a la conferència de pau d’Utrecht que havia de posar fi al conflicte successori hispànic (1701-1715), signaven la concessió per trenta anys del monopoli del tràfic d’esclaus que tenia la corona hispànica a favor de la South Sea Company, creada i participada, entre altres, pel ministre d’Hisenda britànic Robert Harley. Aquella cessió formava part d’un paquet de compensacions que obtenia Anglaterra —aliada de Catalunya en aquella guerra— a canvi de la retirada del conflicte.
La historiografia espanyola ha volgut justificar aquella concessió (extremadament perjudicial per al tresor reial espanyol) argumentant que va ser ordida pels representants diplomàtics de Lluís XIV de França —l’avi i valedor de Felip V— en aquella conferència. Argumenten que Téllez-Girón i Casado van ser segrestats a París —entre maig de 1712 i març de 1713— per la policia del règim borbònic francès. Però el cert és que aquella cessió estava totalment justificada per les ordres de Madrid. L’exèrcit borbònic francocastellà encara no havia aconseguit ocupar la totalitat de Catalunya, i els representants anglesos van posar, hàbilment, sobre la taula el Cas dels Catalans.
Segons la mateixa historiografia espanyola, Téllez-Girón i Casado van sortir de Madrid amb claríssimes instruccions del Borbó hispànic: “De ninguna manera se den oídos a propósito de pacto que mire a que los catalanes se les conserven sus pretendidos fueros”. La cessió del Asiento de Negros —una de les principals fonts d’ingressos de la hisenda reial hispànica i que des de la seva creació havien gestionat les oligarquies castellanes— va venir acompanyada del reconeixement espanyol a la sobirania britànica sobre Gibraltar i Menorca, i la cessió d’un territori al sud de Río de la Plata (actual Argentina) para “refrescar a los esclavos”.