Tal dia com avui de l’any 1641, fa 379 anys, en el context de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652) i amb les tropes hispàniques del marquès de Los Vélez disposades a iniciar el setge sobre Barcelona, “un trompeta del exèrcit enemich, lo qual vingué guiat de alguns cavalls de nostre exèrcit; y aquell aportaren en la present casa ―referida al Palau de la Generalitat― tapat de ulls ab un mocador” una carta signada pel rei Felip IV i dirigida al president Claris i als diputats (consellers) de la Generalitat. Aquella carta va ser debatuda durant unes hores, temps durant el qual el trompeta “fonch entretinguda regalant aquella, encara que no·u merexia per ésser cathalà y traydor a sa pàtria”.

El govern de Catalunya, que el dia anterior havia proclamat comte de Barcelona el rei Lluís XIII de França, va rebutjar les exigències en to amenaçador del monarca hispànic, que es despenjava dient: “Preveniros para que (...)  enmendéis vuestros yerros y no caygáis en el último acto expresso de ynfidelidad opponiendoos a mis armas, pues en tal yncurrís en todas las penas de sedición, no pudiéndose dejar de executar por el exemplo público, siendo cierto que hallando en vosotros (...) el rendimiento y reconocimiento devido a la fidelidad que me devéis guardar, lleva orden de admitiros ―referido a Los Vélez― en mi gracia y no permitir padescáys ningun género de ostilidad”.

El govern de Catalunya no va donar credibilitat a la voluntat política del rei hispànic, sobretot quan ―després de sis anys de saquejos, incendis, violacions i assassinats― deia que: “Los medios de mi benignidad han obrado contrario affecto, creciendo la falta de respecto a la justícia (...) lo olvidé todo sólo por tratar de vuestro remedio y quietud  (...) voy a sacaros de oppressión para que los sediciosos y inquietos os dexen vivir con la libertad que es justo y sin impediros las administración de las haciendas, y con la recíproca correspondencia que requiere el trato humano y sin que hagan impressión las vanas ilusiones con que intentan persuadir lo contrario los malintencionados”.