Tal dia com avui de l’any 1701, fa 320 anys, els tres braços estamentals (l’equivalent a l’actual Parlament) es reunien amb caràcter d’urgència per deliberar i donar una resposta oficial a la crisi provocada per la nova situació política. Pocs dies abans, Felip V, primer Borbó hispànic, coronat a Versalles el 15 de novembre anterior, havia decretat el cessament de Jordi de Hessen-Darmstadt, virrei de Catalunya nomenat pel difunt Carles II, darrer Habsburg hispànic, abans del canvi de dinastia regnant.
El cessament de Hessen-Darmstadt, acusat de simpatitzar obertament amb la candidatura de Carles d’Habsburg al tron de les Espanyes, seria el tret de sortida d’un llarg operatiu repressor (1701-1705) contra els austriacistes catalans, que el nou règim borbònic desplegaria molt abans de l’inici del conflicte successori hispànic a la península Ibèrica (1704). Hessen-Darmstadt, conegut popularment a Catalunya com “el príncep Jordi”, era, en aquells moments, el cap visible del partit antiborbònic català.
Hessen-Darmstadt va ser substituït per Luis Fernández de Portocarrero, arquebisbe de Toledo, cap visible del partit borbònic a la cort de Madrid durant els darrers mesos de vida de Carles II; i que la investigació historiogràfica assenyala com el principal inductor a la més que probable falsificació del testament del darrer Habsburg hispànic. Portocarrero, conegut en totes les cancelleries d’Europa, per la seva desmesurada ambició i pel seu extraordinari poder, seria el principal actiu de Versalles a Madrid.
No obstant això, els ministres de Versalles que van acompanyar Felip de Borbó a prendre possessió del tron de Madrid (i que es van quedar a exercir funcions de govern) van promoure el seu nomenament com a virrei de Catalunya (considerat, en aquella època, el càrrec polític més arriscat i complicat de la monarquia hispànica) amb el clar propòsit d’allunyar-lo de la cort i de “cremar” la seva carrera política. Portocarrero seria l’arquitecte del primer aparell repressiu borbònic a Catalunya.