Tal dia com avui de l’any 1712, fa 309 anys, a Versalles (regne de França) i en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), moria Lluís de Borbó i de Baviera, designat hereu per succeir en el futur el seu avi Lluís XIV de França, i s’obria una crisi successòria amb un final incert. El delfí (successor al tron) Lluís, que era el germà gran de Felip V —el primer Borbó hispànic—, moria prematurament als vint-i-nou anys i no aconseguia sobreviure i rellevar el seu avi. I malgrat que, abans de morir, havia engendrat dos fills, el Borbó de Madrid va fer el gest d’abandonar Castella i traslladar-se a Versalles per rellevar el seu difunt germà en el càrrec de delfí.
Aquella maniobra, que només comptava amb el suport d’una petita facció cortesana de Versalles, va ser avortada pel mateix Lluís XIV. Aquella facció estava constituïda per un grupuscle de famílies aristocràtiques políticament enfrontades a la marquesa de Maintenon, la darrera esposa de Lluís XIV, i el rei francès ho va veure com un intent de desestabilitzar el seu règim personalista; i com una amenaça que podia realimentar el conflicte a la península Ibèrica. Passades unes setmanes, Lluís XIV va nomenar delfí el seu besnet Lluís de Borbó i de Savoia (fill del difunt Lluís de Borbó i de Baviera), que a partir de 1715 regnaria com a Lluís XV.
En aquell intent, Felip V hauria previst deixar el seu primogènit Lluís al tron de Madrid. Fins i tot, si la mort de Lluís XIV es produïa de forma immediata, considerant que Lluís (fill de Felip) era un nen petit, hauria previst nomenar un consell de regència, dirigit des de l’ombra per la princesa dels Ursins. Aquell intent va causar una gran perplexitat a Madrid: les tropes borbòniques no havien ocupat Catalunya i Mallorca. I a les cancelleries austriacistes va causar sorpresa i va generar desconfiança. En el Tractat d’Utrecht signat un any després (abril, 1713), les potències austriacistes van obligar Felip V a renunciar a qualsevol dret al tron francès per a ell i per als seus descendents.