Tal dia com avui de l’any 1808, fa 214 anys, al poble del Bruc (Anoia), es lliurava l’anomenada segona batalla del Bruc, que va enfrontar les tropes franceses del general Chabran, aquarterades a Barcelona, i els sometents catalans antibonapartistes de Lleida i de Tàrrega, comandats per Joan de la Creu Baget i Pàmies. En aquest punt és important destacar que l’exèrcit francès havia entrat pacíficament a Espanya en virtut dels tractats bilaterals hispano-francesos, i que, tan sols un mes abans, Carles IV i Ferran VII havien venut la corona espanyola a Napoleó. Per tant, en aquell context, els sometents catalans actuaven en rebel·lió contra el nou i legítim règim bonapartista.

Segons les fonts documentals, en aquella batalla els sometents, malgrat la seva inferioritat numèrica, van aconseguir fer recular l’exèrcit francès —que es dirigia a Manresa a sufocar el nucli de la rebel·lió—, el van emboscar al pont d’Abrera i li van provocar unes tres-centes baixes. I en aquest punt és on entra en joc la llegenda. Segons una informació publicada pel Diari de Manresa (edició del 26/09/1808), que procedia de fonts orals, els sometents havien estat dirigits per un nen que tocava el timbal insistentment. El so del timbal ressonava per efecte de l’eco de les muntanyes i això hauria acovardit els francesos, que s’haurien retirat desordenadament fins a Barcelona.

Però la realitat és molt diferent. El Timbaler del Bruc no era un nen. En aquella batalla (1808), Isidre Lluçà tenia divuit anys, i en aquell context històric i social, se’l podria considerar un home de cap a peus. I el so del timbal no va tenir cap efecte en el resultat d’aquell enfrontament. En canvi, el nacionalisme espanyol ha fet ús i abús d’aquesta tradició, i ha elevat a la categoria de mite un pretès nen timbaler per fabricar la figura impostada del català que actua mogut per un sentiment patriòtic espanyol, quan la idea “pàtria espanyola” no es formularia fins a la redacció de la Constitució de Cadis (1812) i no es generalitzaria entre la societat espanyola fins passat un quart de segle.