Tal dia com avui de l'any 1609, fa 408 anys, Luis Carrillo de Toledo, virrei hispànic al regne de València signava, per ordre del rei Felip III de la casa Habsburg, el decret d'expulsió de la població morisca valenciana. Seria el primer d'una sèrie de decrets que afectarien la totalitat de països que formaven la monarquia hispànica. L'expulsió dels moriscos es convertiria en una crisi humanitària dantesca només comparable a l'expulsió de la comunitat jueva (1492) o a l'intent d'extermini del poble gitano (1749). El decret d'expulsió afectaria a unes 25.000 famílies (135.000 persones) que representaven més del 30% del total de la població del regne de València.
Els moriscos valencians eren el resultat del mestissatge entre els conqueridors musulmans —arribats a partir del 711 en diverses onades— i la d'origen hispanoromà que havia abraçat l'Islam. Posteriorment, durant la conquesta catalano-aragonesa (centúria del 1200), moltes comunitats islàmiques van signar capitulacions que els permetien continuar al territori. Però la pressió colonitzadora catalano-aragonesa i la precarietat jurídica en què havien quedat, els va desplaçar cap a l'interior del país. Allà es formarien bosses de població morisca —de llengua àrab i de religió musulmana— molt importants numèricament i molt compactes culturalment.
La maniobra d'expulsió va adquirir uns tints de dramatisme inimaginables. El virrei havia ordenat que la població morisca fos conduïda als ports de Vinaròs, de València, de Dènia, de Xàbia i d'Alacant per ser embarcada cap al nord d’Àfrica. Però els Tercios castellans que havien de conduir les columnes de damnificats —per terra fins als ports valencians i per mar fins als ports africans— es van lliurar a una brutal voràgine de robatoris, violacions, mutilacions i assassinats que quedarien impunes. La investigació historiogràfica estima que unes 5.000 persones van morir —per esgotament o per efectes de la violència dels soldats— abans d'assolir els ports de destinació.