Tal dia com avui de l'any 1706, fa 312 anys, els exèrcits borbònics francocastellans comandats per Cristóbal de Moscoso y Montemayor, comte de les Torres de Alcorrín, que des del Maestrat es dirigien a València, entraven a sang i foc a Vila-real (País Valencià) i es lliuraven al saqueig, a la matança indiscriminada de persones desarmades i indefenses i al posterior incendi de la ciutat. Segons les fonts documentals, en aquell macabre episodi —que va durar escassament unes hores— van ser assassinades 272 persones, el 10% de la població total de la vila. Les mateixes fonts revelen que moltes víctimes van ser degollades o calcinades a l'interior de les seves pròpies cases. Aquesta es la causa de per què, popularment, es coneix els vila-realencs com a “socarrats”.

La negativa del poble de Vila-real a obrir les portes de la ciutat seria el detonant de l'assalt. No obstant, les fonts revelen, també, que en les hores prèvies a la massacre els vila-realencs havien viscut episodis de tensió entre les classes pageses i menestrals —partidàries de la causa austriacista— i certes oligarquies urbanes —partidàries de la causa borbònica— que confirma la naturalesa social i el caràcter revolucionari que el conflicte successori hispànic va adquirir al País Valencià. Les fonts revelen també que les tropes borbòniques van esmerçar una especial brutalitat a Vila-real amb un propòsit exemplificant i amb el clar objectiu de desmobilitzar la resistència foralista a València cap-i-casal i a la majoria de viles del País Valencià.

Els exercits borbonics massacren Vila real. Representació de les viles a les Corts valencianes. Tapis medieval. Font Viquipèdia

Representació de les viles a les Corts Valencianes. Tapís medieval / Font: Viquipèdia

L'any 1706 Vila-real era, amb Morella i Castelló, una de les ciutats més importants i més poblades de la meitat nord del País Valencià. Tenia representació a les Corts valencianes. I la seva activitat econòmica es fonamentava sobre un potent sector agrari, format majoritàriament per petits pagesos propietaris i arrendataris, que conreaven hortalissa i cereal per al consum local; i oliva, raïm, garrofa i fulla de morera destinades als mercats. El saqueig, massacre i incendi de la ciutat, al marge de la irreparable pèrdua de vides humanes, va comportar una brusca aturada del cicle de creixement de Vila-real, que es remuntava a principis de la centúria del 1500. Fins passat mig segle de la massacre —dècades centrals del segle XVIII— no es farien evidents els primers símptomes de recuperació.

10 de gener de 1714 Els exèrcits borbònics massacren el Penedès Marc Pons