Tal dia com avui de l’any 1643, fa 377 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), el regiment d’infanteria catalana de Josep de Margarit i de Biure reconqueria Castèth Leon, situada a l’aiguabarreig dels rius Jou i Garona (actual terme municipal d’Es Bòrdes), la fortalesa estratègicament més important d’Aran. La recuperació d’aquesta fortalesa no tan sols assegurava el control de la principal via de comunicació del territori: el Camin Reiau que unia el port de la Bonaigua amb la frontera francesa seguint el curs del riu Garona, sinó també sobre la totalitat d’Aran.

Castèth Leon i el país d’Aran havien estat ocupats pels exèrcits hispànics tres setmanes abans (2 d’abril de 1643). Les fonts revelen que les oligarquies araneses, històricament reactives al poder francès, eren contràries a l’aliança catalano-francesa; i, liderades per Lluís de Toralla (governador general d’Aran), haurien col·laborat en l’ocupació hispànica. Com també es revela que les classes populars araneses, tradicionalment enfrontades a les seves oligarquies, haurien facilitat la contraofensiva militar catalana comandada per Margarit.

La campanya militar catalana havia començat tot seguit a la conspiració liderada per Toralla. El principal focus de resistència hispànica es va situar a Vielha, format per 100 dragons italians i valons i 200 aragonesos, i un contingent de miquelets de la terra reclutats i pagats per les oligarquies del país. Després de la conquesta de Vielha, Toralla va fugir pel port de Benasc cap a Aragó, perseguit per partides gascones (de la vall baixa de la Garona) cridades per les classes populars araneses. El dia 22 d’abril, el Dietari de la Generalitat consignava que el país d’Aran havia estat recuperat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat