Tal dia com avui de l’any 1653, fa 367 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a la capitulació de Barcelona i ocupació del Principat pels exèrcits hispànics (Guerra dels Segadors, 1640-1652) es produïa una reunió entre Rafael Càrcer i Bals, Íñigo Melchor Fernández de Velasco i els diputats i oïdors de la Generalitat. Càrcer havia estat el gran espia de Felip IV durant el setge hispànic sobre Barcelona (04/08/1651 a 13/10/1652) i Fernández de Velasco havia estat el lloctinent de Joan Josep d’Àustria, capità general de les armes hispàniques durant el conflicte. Entre els representants de la Generalitat, destacava l’absència del president Pau del Rosso, “per estar malalt”, que havia estat un dels més ferms defensors de la causa catalana.

El Dietari de la Generalitat consigna aquella reunió com un acte de cortesia protocol·lària, motivat per l’arribada de Fernández de Velasco a Barcelona. Però, en canvi, els esdeveniments que es van produir immediatament després revelen que en aquella reunió (celebrada a casa de Càrcer, al carrer de la Mercè de Barcelona) es van decidir els noms dels qui passarien a dirigir les institucions del país, i es va redactar una llarga “llista negra” de personalitats que havien destacat en la defensa de la causa catalana; i que, poc després, serien desinsaculades (se'ls negaria la condició de candidats a les institucions). Càrcer, un simple rendista de Barcelona sense cap experiència política, es va postular com a conseller en cap (equivalent a alcalde) de Barcelona.

Càrcer va intentar fer valer els serveis que havia prestat com a espia. Però no acabaria obtenint pràcticament res. Mesos després (1654) Joan Josep d’Àustria —virrei hispànic de Catalunya i que havien deixat fora d’aquella reunió a propòsit— nomenaria Vicenç de Magarola com a conseller en cap de Barcelona i a Francesc Pijoan com a president de la Generalitat. Tant Magarola com Pijoan formaven part del minoritari grup oligàrquic català que havia donat suport a Felip IV durant el conflicte dels Segadors. Càrcer s’hauria d’acontentar amb el càrrec de conseller tercer del govern municipal i mai aconseguiria un càrrec eclesiàstic rellevant per al seu fill. I Fernández de Velasco seria empresonat per ordre de Joan Josep d’Àustria per algun motiu que no està documentat.