Tal dia com avui de l’any 1815, fa 206 anys, a Tucipido (llavors Virregnat espanyol de Nueva Granada, i actualment Veneçuela); un escamot de les tropes colonials espanyoles; afusellava Felix de Ribas, coronel de les forces independentistes de la República de la Gran Colòmbia. Segons les fonts documentals, el cadàver de Ribas va ser esquarterat; i el cap va ser tramés a Caracas, on el capità general Francisco Tomás Morales y Alonso va ordenar que el fregissin amb oli i, tot seguit, quedés exposat, en una gàbia situada en la via pública.
Felix de Ribas (Caracas, 1775 -Tucipido, 1815), era fill del comerciant Marcos José de Ribas (Tenerife, circa 1740 – Caracas, 1793); net de Roberto de Ribas (Tenerife, 1679-?); i besnet de comerciants catalans establerts a les illes Canàries. Els Ribas eren una nissaga de comerciants originària de Barcelona de la qual procedia, també, Josep de Ribas Boyons (Nàpols, 1751 – Sant Petersburg, 1800); general de les tropes de la tsarina Caterina la Gran; heroi de les guerres russo-turques (finals del segle XVIII); i fundador de la ciutat d’Odessa (actualment Ucraïna).
Felix de Ribas es va implicar amb el moviment independentista que desembocaria en la creació, primer de la Gran Colòmbia, i posteriorment de Veneçuela; l’any 1795 després de la brutal repressió contra els pioners de la Revolució (Picornell, Gual, Lax, Pons i Salom, tots d’origen català i mallorquí), desfermada per les autoritats colonials espanyoles. El 1796 es va casar amb Maria Josefa Palacios, tieta de Simón Bolivar; i el 1810 formaria part de la Junta Suprema de Caracas, govern independent efímer del país. Entre 1812 i 1815 va ser un destacadíssim oficial de l’exèrcit independentista.