Tal dia com avui de l’any 1886, fa 134 anys, a Madrid, el rei Alfons XII d’Espanya signava un reial decret promogut pel govern del liberal Sagasta que abolia, definitivament, l’esclavitud a les colònies espanyoles d’ultramar. El 1837, les pressions dels governs britànic i francès havien aconseguit l’abolició de l’esclavitud a la Península; i el 1870, el govern liberal del general Prim, havia decretat la llibertat de ventres que concedia la categoria de persona lliure als fills d’esclaus. No obstant això, Espanya es convertia en el darrer país del primer món a abolir l’esclavitud.
Aquesta mesura va beneficiar la gran població d’esclaus de la, llavors, colònia espanyola de Cuba. Segons els censos oficials espanyols, a Cuba hi havia 400.000 esclaus, que representaven el 10% de la població de l’illa. I va perjudicar els grans latifundistes agraris criolls d’origen espanyol —posseïdors de grans masses d’esclaus— i les trames de comerç il·legal d’esclaus (formades per governants de Madrid, armadors catalans, bascos i andalusos, i militars espanyols a la colònia). També la indústria tèxtil catalana es va ressentir per l’increment dels preus de la matèria primera.
El camí de l’abolició de l’esclavitud s’havia iniciat el 1812 amb el professor aragonès Isidoro de Antillón, assassinat el 1814 pels esclavistes. Aquella lluita s’intensificaria i el 1870 Joan Prim (llavors president del govern) seria assassinat en un crim ordit per l’entorn d’Isabel II (en aquell moment destronada i a l’exili) quan es va filtrar que el general de Reus estava negociant amb els Estats Units la venda de Cuba a canvi d’eixugar el dèficit públic espanyol. En aquest punt és important destacar que els Borbons havien liderat una trama il·legal de tràfic d’esclaus des de, pel cap baix, 1833.