Tal dia com avui de l’any 1794, fa 225 anys, esclatava a Barcelona un avalot revolucionari que culminaria amb l’assalt popular al quarter del regiment Royal-Roussillon, també anomenat Royal-Catalan, i conegut popularment com el “Català Mazarí”. Aquell episodi es saldaria amb la mort de més d’un centenar de soldats. En aquells moments el regiment Català Mazarí estava format per soldats francesos i espanyols que combatien la recent proclamada República francesa (21 de setembre de 1792). Els comandaments del regiment eren tant francesos exiliats com espanyols, que tenien en comú la seva ideologia antirevolucionària i antirepublicana.
El Regiment Català Mazarí havia estat creat a Perpinyà pel cardenal Mazzarino —ministre plenipotenciari de Lluís XIV— el 1657, durant la darrera fase de la guerra hispano-francesa (1635-1659) que havia contingut la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652). Durant aquell conflicte el regiment Català Mazarí havia estat format per oficials i soldats francesos i catalans que, en virtut de l’aliança política i militar entre Catalunya i França, combatien la monarquia hispànica. Després del conflicte, aquell regiment quedaria permanentment establert a Perpinyà, fins que el setembre de 1792 es va proclamar la República francesa.
Llavors els oficials del regiment van tancar les portes del quarter de Perpinyà i es van exiliar a Barcelona, acollits pel règim borbònic hispànic de Carles IV. Des de l’inici, la seva presència va despertar els recels d’amplíssimes capes de la societat barcelonina, tant de les classes mercantils com de les classes populars, ideològicament properes al fenomen revolucionari i republicà francès. Però la declaració de guerra del regne d’Espanya a la nova República francesa (7 de març de 1793), i les lleves forçoses que va ordenar el comte De la Unión, capità general espanyol a Catalunya, van convertir els recels inicials en un fortíssim malestar, que acabaria esclatant en aquell avalot.