Tal dia com avui de l’any 1932, fa 89 anys, la plataforma Esquerra Republicana de Catalunya, liderada pel partit independentista Estat Català i integrada, també, pel partit independentista Grup d’Opinió i pels partits federalistes Partit Republicà Català i Joventut Republicana de Lleida, guanyava àmpliament les primeres eleccions de la història al Parlament de Catalunya. L’autogovern català, representat per la Generalitat i pel Parlament, havia estat restaurat un any i mig abans (14 d’abril de 1932), quan s’havien fet públics els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril, que van posar fi al règim dictatorial dels generals Primo de Rivera i Berenguer (1923-1931) i van precipitar la fi de la monarquia borbònica.

Els comicis del 20 de novembre de 1932, que havien de renovar el Parlament provisional sorgit de les eleccions municipals de 1931, van ser àmpliament guanyades per la candidatura que encapçalava Francesc Macià, fundador d’Estat Català (1921), promotor de la plataforma ERC (1931) i, fins aquell moment, president provisional de la Generalitat. La plataforma ERC i les seves confluències (la Unió Socialista de Catalunya de Campalans, Comorera, Serra i Moret, i Alomar; la històrica Unió Catalanista fundada per Prat de la Riba i per Domènech i Montaner a finals del segle XIX; i els partits Radical Autònom de Tarragona i Republicà Federal de Catalunya) van obtenir 67 dels 85 diputats de la nova cambra.

En canvi, la Lliga Catalana, hereva de la Lliga Regionalista, que havia estat la formació política hegemònica a Catalunya des de la seva fundació (1901) fins al cop d’estat de Primo de Rivera (1923), es va quedar amb una representació, tan sols, de 16 diputats. La relació d’alguns dels seus dirigents amb les trames de corrupció del règim dictatorial, però, sobretot, l’eclosió del fenomen Macià, li van passar factura. En aquells comicis, els partits d’obediència espanyola no van obtenir representació parlamentària. El PRR de Lerroux, la Comunió Tradicionalista Carlina i els partidaris del rei fugitiu Alfons XIII (agrupats entorn de partits d’extrema dreta) no van superar, per separat, el llindar del 5% mínim dels vots per accedir al Parlament.