Tal dia com avui de l’any 771, fa 1246 anys, Carlemany —sobirà del regne occidental dels francs des del 768— assumia el govern del regne oriental dels francs per la prematura mort sense descendència del seu germà Carloman i aconseguia reunir la totalitat de l’herència del seu pare Pipí el Breu, iniciador de la dinastia carolíngia. Carlemany duria a terme una política d’expansió territorial molt agressiva a partir dels límits fronterers del reialme del seu germà difunt. Des del Rosselló, que era domini carolingi des del 759, iniciaria una sèrie de campanyes exitoses que culminarien amb el desplaçament de la frontera sud des dels Pirineus fins a la riba del Llobregat.

La concentració de tot el poder franc en la figura de Carlemany resultaria decisiva per a la formació dels comtats catalans. El seu germà Carloman havia centrat la projecció expansiva del seu reialme cap a l’Europa de l’Est. Amb el govern de Carlemany, la frontera sud del reialme franc —els marquesats de Septimània i Gòtia, que corresponen a l’actual país del Llenguadoc— es convertiria en la plataforma d’expansió territorial prioritària. L’any 785 incorporava Girona i el territori de l’actual Empordà; l’any 788, Cerdanya i Urgell, i l’any 801 entrava a Barcelona i també la incorporava al domini carolingi, amb els territoris actuals de Selva i Maresme.

Entronitzen Carlemany, creador dels comtats catalans. Comtats catalans segles IX i X. Font Arxiu d'ElNacional

Carlemany va dividir el territori que més endavant s’anomenaria Catalunya en unitats administratives i militars governades per un comte nomenat directament per l’administració franca. Durant els regnats de Carlemany i del seu fill i hereu Lluís el Pietós, els comtes catalans exercien les funcions amb caràcter vitalici, però no hereditari. No seria fins a un segle més tard que els comtes catalans aconseguirien convertir el càrrec en hereditari. No obstant això, els comtes que Carlemany va nomenar per gestionar els territoris sud-pirinencs eren membres de les velles oligarquies de la Septimània, que havien estat fidels als carolingis durant la invasió àrab.

Carlemany nomenaria Rostany primer comte dependent de Girona i de Besalú (785); Borrell, primer comte dependent de Cerdanya i d’Urgell (788), i Berà, primer comte dependent de Barcelona (801). Tots aquests personatges tenien en comú l’adscripció al clan familiar dels Bel·lònides de Carcassona, una poderosa família visigòtica que clavava les arrels als antics territoris de la Narbonense i de la Tarraconense oriental (actuals territoris del Llenguadoc i Catalunya). Els Bel·lònides governarien els destins dels comtats catalans fins al 1410, més enllà de la independència del 985, produïda pel canvi sobtat de dinastia a la cort franca d’Aquisgrà.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat