Tal dia com avui de l’any 1936, fa 84 anys, dos mesos després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, el ministre de Guerra del govern de la República, general Luis Castelló Pantoja, nomenava Pilar Pérez Llopis (València, 1916 – 1999) sergent d’infanteria de l’Exèrcit de la República. Unes setmanes abans havia estat nomenada caporal. D’aquesta forma, es convertia en la primera dona de la història de l’estat espanyol que ostentaria el grau d’oficial de l’exèrcit. No obstant això, la repercussió d’aquell primer nomenament seria silenciat després del conflicte civil i cauria en el més absolut dels oblits.

Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 20/09/1936), Pilar Pérez Llopis s’havia allistat voluntària al batalló Pablo Iglesias -de València- el 19/07/1936, coincidint amb la rebel·lió militar a la península Ibèrica que conduiria a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). El 27 de juliol de 1936 “tomó parte en el ataque definitivo al cuartel de Caballería -de València cap i casal-, en donde al producirse la rendición se encontraba sin contacto con sus compañeros por hallarse entre el fuego de los facciosos y el de los guardias de Asalto leales”.

També, segons la mateixa premsa “antes de la subversión era una obrera de un taller de tintorería de Valencia. Una obrerita anónima, que dedicaba sus asuetos al estudio y frecuentaba el local de las Juventudes Socialistas, en vez de ir al baile o al cine (...), el día antes de que el pueblo valenciano decidiera el asalto a los cuarteles —ocho días después de producirse la insensata sublevación—, de donde los facciosos cobardes no se atrevían a salir, en compañía de un camarada (...) detuvieron, pistola en mano, a un coronel y a un comandante desleales, que entregaron al gobernador civil”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat