Tal dia com avui de l’any 1944, fa 76 anys, arribaven a Espanya les primeres dosis d'antibiòtic de la penicil·lina, procedents dels Estats Units. Segons la premsa de l'època (La Vanguardia Española, edició del 21/09/1944), el govern de Washington havia autoritzat la tramesa d’un número indeterminat de dosis d’aquest antibiòtic, que el govern franquista distribuiria a través d’una comissió tècnica governamental dependent del Ministeri de Sanitat. Aquell antibiòtic s’utilitzava per a combatre malalties infeccioses, principalment la tuberculosi.

Altres fonts revelen que el règim franquista es va negar a subministrar ni una sola dosi als hospitals de Catalunya. Segons el doctor Ludvik Drobnic (Graven, Eslovènia, 1928 – Barcelona, 2018) -que va ser metge de l’Hospital d’infecciosos Nostra Senyora de la Mar durant unes quantes dècades- els hospitals catalans no van rebre les primeres dosis fins passat un any (1945). Aquella marginació contrastava amb la situació sanitària catalana, que era el territori de l’estat espanyol més afectat per malalties infeccioses: només l'epidèmia de tuberculosi de 1940 havia causat quasi 2.000 morts a Barcelona.

Segons el mateix doctor Drobnic, la distribució d’aquelles primeres dosis que van arribar a Catalunya (1945) va ser molt polèmica. Les autoritats sanitàries franquistes havien imposat un pagament de 1.500 pessetes de l’època (l’equivalent actual aproximat de 6.000 euros) per la inoculació de l'antibiòtic de la penicil·lina. Aquesta mesura limitaria els seus beneficis terapèutics a les classes privilegiades, mentre que les classes humils continuarien morint sense remei. Fins l’any 1965, la Seguretat Social espanyola no assumiria els costos de l'antibiòtic, i no se'n generalitzaria l'aplicació.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat