Tal dia com avui de l’any 1705, fa 315 anys, en el context de Guerra de Successió hispànica (1705-1715), el general neerlandès Shrattenbach es reunia amb el govern de Catalunya, en aquell acte representat pel diputat militar Bonaventura Joan de Lanuza, misser protector del Braç Militar (càrrec equivalent al del lord protector d’Anglaterra) i màxima autoritat militar a Catalunya. En aquella reunió, celebrada al Palau de la Generalitat, Shrattenbach -en nom del govern de la República dels Països Baixos- reconeixia al Principat de Catalunya la condició de membre de ple dret de l’aliança internacional austriacista.

Shattenbach era, també, la màxima autoritat militar del contingent neerlandès que havia desembarcat a Montgat (Maresme) el 22 d’agost anterior, conjuntament amb les tropes angleses comandades per Lord Peterborough. Cal recordar que els pactes subscrits a Gènova (20/06/1705), entre els representants del partit austriacista català i del govern anglès, contenien una condició resolutòria que els catalans havien d’executar tot seguit: facilitar el desembarcament de les tropes internacionals austriacistes, formar un exèrcit propi, expulsar l’administració borbònica i nomenar Carles d’Habsburg comte de Barcelona. En aquell moment s’havien complert tres de les quatre condicions.

Àustria i Anglaterra ho farien pocs dies després: el 7 de novembre de 1705; Carlos de Habsburgo (que era als afores de Barcelona des del 9 d’octubre i que va entrar a la ciutat el 2 de novembre), era solemnement nomenat comte de Barcelona i rei de la corona catalano-aragonesa. En aquell moment les cancelleries de Viena i de Londres van confirmar el Pacte de Gènova, i van reconèixer el Principat de Catalunya com a membre de ple dret de l’aliança internacional austriacista. Aquella condició seria traïda vuit anys després, l’abril de 1713; quan Àustria, Anglaterra i Països Baixos van signar la Pau d’Utrecht a canvi d’importants concessions territorials i econòmiques.